Aulari Universitat Autònoma

De l’anàlisi de les patologies observades i dels estudis i assaigs realitzats, es conclou la necessitat d’actuar en les fonamentacións existents, i construir una planta més sense afectar l’estructura actual. Construirem un sostre més i la coberta recolçats en una estructura independent, metàl·lica, exterior, com l’antiga estructura prefabricada, que mantingui les llums de 14m sense pilars intermitjos, per a mantenir les condicions de flexibilitat de la planta actual. Els prefabricats de formigó de façana es mantindran, respectant al màxim l’esperit de l’antiga edificació. En planta primera es proposen uns prefabricats metàl·lics amb volum, que solucionen problemes d’assoleiament a les finestres de les aules, incorporant lames verticals i permetent aprofitar la llum natural sense enlluernament. Aquests prefabricats volumètrics, reinterpreten les voluntats de l’antic prefabricat de formigó, i hi mantenen un diàleg. A la façana norest, del passadís surten uns volums envidrats del cos d’edificació. Espais d’espera i relació, sortint de l’alineació, portant els alumnes a la zona exterior, arbrada, verda i tranquil·la. L’escala es treballa com un «festejador» més. Mirador de l’entorn, entre dins i fora, connexió entre plantes i espai d’activitat. Quan es faci una segona ampliació de l’edifici, ja en planta baixa i primera fins agafar la longitud d’altres espines, es podrà construir l’ampliació sense tocar l’edifici, per finalment, sense gaire enrenou, obrir la paret de l’escala i conectar.